Recordings/Discussions
Background Information
Performer Bios

Poet/Composer Bios

Additional Information

Texts & Translations: Main Page | Cantatas BWV 1-50 | Cantatas BWV 51-100 | Cantatas BWV 101-150 | Cantatas BWV 151-200 | Cantatas BWV 201-224 | Other Vocal BWV 225-249 | Chorales BWV 250-438 | Geistliche Lieder BWV 439-507 | AMN BWV 508-524 | Other Vocal 1081-1164 | BWV Anh | Chorale Texts | Emblemata | Sources | Poets & Composers
Discussions: Texts: Part 1 | Part 2 | Part 3 | Translations: Part 1 | Part 2 | Part 3 | Part 4


Cantata BWV 210
O holder Tag, erwünschte Zeit
Traducció al català [Catalan Translation]
Cantata BWV 210 - O feliç dia, anhelat moment

Celebració: Nupcial, en motiu de l'enllaç d'Anna-Regina Bose filla d'uns amics de la família Bach

 

Original German Text

 

Catalan Translation

1

Recitativo S

1

Recitatiu [Soprano]

 

Violino I/II, Viola, Continuo (Cembalo e Violone)

   
 

O holder Tag, erwünschte Zeit,
Willkommen, frohe Stunden!
Ihr bringt ein Fest, das uns erfreut.
Weg, Schwermut, weg, weg, Traurigkeit!
Der Himmel, welcher vor uns wachet,
Hat euch zu unsrer Lust gemachet:
Drum lasst uns fröhlich sein!
Wir sind von Gott darzu verbunden,
Uns mit den Frohen zu erfreun.

 

O feliç dia, anhelat moment,
Benvingudes, hores alegres!
Que ens regaleu una festa plaent.
Fora, malenconia, fora, fora, penes!
El cel que ens esguarda amatent,
Us ha fet per la nostra fruïció plena:
Sentim-nos, doncs, del tot contents!
És el voler de Déu qui ens emmena,
A fer una festa grossa a tot pler.

       

2

Aria S

2

Ària [Soprano]

 

Oboe d'amore, Violino I/II, Viola, Continuo

   
 

Spielet, ihr beseelten Lieder,
Werfet die entzückte Brust
In die Ohnmacht sanfte nieder!
Aber durch der Saiten Lust
Stärket und erholt sie wieder!

 

Entoneu alegres cançons,
Obriu el vostre pit de bon grat
Presos de defalliment amorós!
Que amb les cordes vibrants
Encare esdevindrà més i més fort!

       

3

Recitativo S

3

Recitatiu [Soprano]

 

Continuo

   
 

Doch, haltet ein,
Ihr muntern Saiten;
Denn bei verliebten Eheleuten
Soll's stille sein.
Ihr harmoniert nicht mit der Liebe;
Denn eure angebornen Triebe
Verleiten uns zur Eitelkeit,
Und dieses schickt sich nicht zur Zeit.
Ein frommes Ehepaar
Will lieber zu dem Dankaltar
Mit dem Gemüte treten
Und ein beseeltes Abba beten;
Es ist vielmehr im Geist bemüht
Und dichtet in der Brust ein angenehmes Lied.

 

Però, detureu-vos ara,
Cordes animoses;
Els esposos que s’estimen i es plauen
Els cal silenci i no altra cosa!
Harmonies a l’amor no li calen;
Puix la vostra efusió xardorosa
Esperona cap a la ufana,
I a la parella nuvial pietosa
Això no els convé pas encara.
Puix al davant de l’altar volen
Dreçar al Pare amb tota l’ànima
Una acció de gràcies devota;
Que és millor d’esperit sadollar-se
I oure en el pit una tonada amorosa.

       

4

Aria S

4

Ària [Soprano]

 

Oboe d'amore, Violino, Continuo

   
 

Ruhet hie, matte Töne,
Matte Töne, ruhet hie!
Eure zarte Harmonie
Ist vor die beglückte Eh'
Nicht die wahre Panacee.

 

Calleu, febles melodies,
Febles melodies, calleu!
La vostra suau harmonia
Aquest sortós himeneu
No és pas el què millor ansia.

       

5

Recitativo S

5

Recitatiu [Soprano]

 

Continuo

   
 

So glaubt man denn, dass die Musik verführe
Und gar nicht mit der Liebe harmoniere?
O nein! Wer wollte denn nicht ihren Wert betrachten,
Auf den so hohe Gönner achten?
Gewiss, die gütige Natur
Zieht uns von ihr auf eine höhre Spur.
Sie ist der Liebe gleich, ein großes Himmelskind,
Nur, dass sie nicht, als wie die Liebe, blind.
Sie schleicht in alle Herzen ein
Und kann bei Hoh' und Niedern sein.
Sie lockt den Sinn
Zum Himmel hin
Und kann verliebten Seelen
Des Höchsten Ruhm erzählen.
Ja, heißt die Liebe sonst weit stärker als der Tod,
Wer leugnet? die Musik stärkt uns in Todes Not.
O wundervolles Spiel!
Dich, dich verehrt man viel.
Doch, was erklingt dort vor ein Klagelied,
Das den geschwinden Ton beliebter Saiten flieht?

 

Cal pensar, doncs, que la música sedueix
I que l’amor no hi lliga de cap manera?
O no! Qui pot negar el seu gran valor
En què s’enardeixen tants de mecenes?
Penseu, que la sapient natura
Amb la música l’esperit encimbella.
Ella és, com l’amor, una celestial criatura,
Sols que al revés de l’amor, no és pas cega.
Penetra al cors d’esquitllentes
Tan si són distingits o d’humil mena.
Ella sedueix els sentits
Cap el cel els encimbella
I la glòria del Déu Suprem
A les ànimes enamorades fa veure.
Sí, hom et diu que l’amor és més fort que la mort,
Tu l’hi dius? La música l’angoixa de la mort alleugera.
O meravellosa mestria!
Som molts els qui et veneren.
Però, allà baix, què vol dir aquesta complanta
Que les estimades cordes fan sonar lleugeres?

       

6

Aria S

6

Ària [Soprano]

 

Flauto traverso, Continuo

   
 

Schweigt, ihr Flöten, schweigt, ihr Töne,
Denn ihr klingt dem Neid nicht schöne,
Eilt durch die geschwärzte Luft,
Bis man euch zu Grabe ruft!

 

Guardeu silenci flautes, calleu melodies,
Que els envejosos no us volen sentir, us odien,
Esfumeu-vos en l’enfosquida atmosfera
Fins que, a la fossa us facin sonar, l’hora darrera!

       

7

Recitativo S

7

Recitatiu [Soprano]

 

Continuo

   
 

Was Luft? was Grab?
Soll die Musik verderben,
Die uns so großen Nutzen gab?
Soll so ein Himmelskind ersterben,
Und zwar für eine Höllenbrut?
O nein!
Das kann nicht sein.
Drum auf, erfrische deinen Mut!
Die Liebe kann vergnügte Saiten
Gar wohl vor ihrem Throne leiden.
Indessen lass dich nur den blassen Neid verlachen,
Was wird sich dein Gesang aus Satans Kindern machen?
Genug, dass dich der Himmel schützt,
Wenn sich ein Feind auf dich erhitzt.
Getrost, es leben noch Patronen,
Die gern bei deiner Anmut wohnen.
Und einen solchen Mäzenat
Sollst du auch itzo in der Tat
An seinem Hochzeitfest verehren.
Wohlan, lass deine Stimme hören!

 

Quina atmosfera? quina fossa?
Cal, potser, que defalleixi la música,
La qual tant de plaer ens dóna?
Cal que mori un infant del cel
Per a complaure una covada diabòlica?
O, no!
Això no serà, ni de broma.
Alçat, doncs, pren coratge!
Que l’amor senti les cordes cadencioses
Davant per davant del seu tron
Mentre, si els gelosos et fan mofa, deixa-ho córrer
A les teves cançons, quin mal li fan els fills de Satan?
N’hi ha prou que el cel et faci escorta
Si un enemic vol venir a fer-te la llesca.
No t’espantis, encare hi ha bones persones
Que es solacen amb el teu encís.
Cal que tu tinguis en compte
I honoris llur mecenatge
En el seu festiu maridatge
Vinga doncs! fes-los sentir la teva veu sonora!

       

8

Aria S

8

Ària [Soprano]

 

Oboe d'amore, Violino I/II, Continuo

   
 

Großer Gönner, dein Vergnügen
Muß auch unsern Klang besiegen,
Denn du verehrst uns deine Gunst.
Unter deinen Weisheitsschätzen
Kann dich nichts so sehr ergötzen
Als der süßen Töne Kunst.

 

Gran protector, la teva satisfacció
Excel·leix la nostres canticeles,
Puix ens obsequies amb el teu favor.
D’entre els tresors de la saviesa,
Com l’art de les melodioses cançons
Cap et donarà semblant complaença.

       

9

Recitativo S

9

Recitatiu [Soprano]

 

Flauto traverso, Oboe d'amore, Violino I/II, Viola, Continuo

   
 

Hochteurer Mann, so fahre ferner fort,
Der ecken Harmonie wie itzt geneigt zu bleiben;
So wird sie dir dereinst die Traurigkeit vertreiben.
So wird an manchem Ort
Dein wohlverdientes Lob erschallen.
Dein Ruhm wird wie ein Demantstein,
Ja wie ein fester Stahl beständig sein,
Bis dass er in der ganzen Welt erklinge.
Indessen gönne mir,
Dass ich bei deiner Hochzeit Freude
Ein wünschend Opfer zubereite
Und nach Gebühr
Dein künftig Glück und Wohl besinge.

 

Continueu, benvolgut gran senyor,
Prest a estimar, com ara, la noble harmonia;
En què us fugirà del cap qualsevol tristor.
Per tot arreu d’aquesta manera
Tal com vos mereixeu us retran llaor.
La vostra fama serà com un diamant,
Ferm com l’acer serà el vostre renom,
Que es farà sentir en el món sencer.
Deixeu-me ara, doncs,
Omplir de goig el vostre casament
I desitjar-vos, amb cançons
Degudament
Salut i prosperitat en l’esdevenidor.

       

10

Aria S

10

Ària [Soprano]

 

Flauto traverso, Oboe d'amore, Violino I/II, Viola, Continuo

   
 

Seid beglückt, edle beide,
Edle beide, seid beglückt!
Beständige Lust
Erfülle die Wohnung, vergnüge die Brust,
Bis dass euch die Hochzeit des Lammes erquickt.

 

Que tingueu sort, noble parella,
Noble parella, tingueu sort!
Que el gaudi constant
Solaci els vostres pits, ompli la vostra llar,
Fins que la unió amb l’Anyell us doni conhort.

       

--

Traducció al català d’Antoni Sàbat i Aguilera

Contributed by Antoni Sàbat i Aguilera (June 2009)

Cantata BWV 210: O holder Tag, erwünschte Zeit for Wedding [Secular cantata] (1738-1741 ?)
Discography: Details & Complete Recordings | Recordings of Individual Movements
Discussions: Part 1 | Part 2 | Part 3 | Part 4

BWV 210: Text: German-1 | German-6 | German-7
Translations: English-1 | English-3I | English-3P | English-6 | English-10
Catalan-1 | Chinese-2 | French-4 | French-6 | Hebrew-1 | Polish-1 | Polish-2 | Russian-3 | Spanish-4 | Spanish-7

Catalan Translations: Sorted by BWV Number | Sorted by Title | Sorted by Event


Texts & Translations: Main Page | Cantatas BWV 1-50 | Cantatas BWV 51-100 | Cantatas BWV 101-150 | Cantatas BWV 151-200 | Cantatas BWV 201-224 | Other Vocal BWV 225-249 | Chorales BWV 250-438 | Geistliche Lieder BWV 439-507 | AMN BWV 508-524 | Other Vocal 1081-1164 | BWV Anh | Chorale Texts | Emblemata | Sources | Poets & Composers
Discussions: Texts: Part 1 | Part 2 | Part 3 | Translations: Part 1 | Part 2 | Part 3 | Part 4




 

Back to the Top


Last update: Thursday, September 22, 2022 03:08