|
Cantata BWV 75
Die Elenden sollen essen, daß sie satt werden
Catalan Translation
Cantata BWV 75 - Els pobres menjaràn |
|
Celebració: Diumenge 1er. després de la Trinitat |
| |
Original German Text |
|
Catalan Translation |
| |
Erster Teil |
|
1ª Part |
|
1 |
Coro |
1 |
Cor [S, C, T, B] |
| |
Oboe I/II, Violino I/II, Viola, Continuo |
|
|
| |
Die Elenden sollen essen, dass sie satt werden, und die nach dem Herrn fragen, werden ihn preisen. Euer Herz soll ewiglich leben. |
|
Els pobres menjaran, seran assaciats
i els qui busquen el Senyor, el lloaran.
Que el vostre cor visqui per sempre. |
| |
|
|
|
|
2 |
Recitativo B |
2 |
Recitatiu [Baix] |
| |
Violino I/II, Viola, Continuo |
|
|
| |
Was hilft des Purpurs Majestät,
Da sie vergeht?
Was hilft der größte Überfluss,
Weil alles, so wir sehen,
Verschwinden muss?
Was hilft der Kitzel eitler Sinnen,
Denn unser Leib muss selbst von hinnen?
Ach, wie geschwind ist es geschehen,
Dass Reichtum, Wollust, Pracht
Den Geist zur Hölle macht! |
|
De què serveix la porpra reial,
Quan s’eclipsa?
De què val un devessall de diners,
Si tot el què posseïm,
Ha d’acabar en res?
De què serveix la fatuïtat, l’altivesa,
Si el nostre cos acabarà sota terra?
Ai las! i que de pressa,
El vici, l’opulència i l’or,
Porten l’ànima a l’orc! |
| |
|
|
|
|
3 |
Aria T |
3 |
Ària [Tenor] |
| |
Oboe I, Violino I/II, Viola, Continuo |
|
|
| |
Mein Jesus soll mein alles sein!
Mein Purpur ist sein teures Blut,
Er selbst mein allerhöchstes Gut,
Und seines Geistes Liebesglut
Mein allersüß'ster Freudenwein. |
|
Que el meu Jesús ho sigui tot per mi!
La meva porpra és la seva sang preciosa,
Ell és la meva riquesa més valuosa,
I l’amor fervent del seu Esperit
Em don l’alegria i la dolçor del millor vi. |
| |
|
|
|
|
4 |
Recitativo T |
4 |
Recitatiu [Tenor] |
| |
Continuo |
|
|
| |
Gott stürzet und erhöhet
In Zeit und Ewigkeit.
Wer in der Welt den Himmel sucht,
Wird dort verflucht.
Wer aber hier die Hölle überstehet,
Wird dort erfreut. |
|
Déu aterra i exalça
En el temps i en l’eternitat.
El qui busqui el cel a la terra,
Allí serà condemnat.
Mes el qui refusi ací baix l’infern,
Allí haurà la felicitat. |
| |
|
|
|
|
5 |
Aria S |
5 |
Ària [Soprano] |
| |
Oboe d'amore, Continuo |
|
|
| |
Ich nehme mein Leiden mit Freuden auf mich.
Wer Lazarus' Plagen
Geduldig ertragen,
Den nehmen die Engel zu sich. |
|
Accepto el meu acorament de grat.
Els qui, com Llàtzer endurin
Pacientment llur infortuni,
En ales del àngels marxaran plegats. |
| |
|
|
|
|
6 |
Recitativo S |
6 |
Recitatiu [Soprano] |
| |
Continuo |
|
|
| |
Indes schenkt Gott ein gut Gewissen,
Dabei ein Christe kann
Ein kleines Gut mit großer Lust genießen.
Ja, führt er auch durch lange Not
Zum Tod,
So ist es doch am Ende wohlgetan. |
|
Entretant Déu ens dóna una bona consciència,
Perquè el cristià que és bo
Trobi plena satisfacció en les petites coses.
Sí, fins i tot, quan després de penes fatigoses,
L’envia a la mort,
Al final, veu que està ben fet tot. |
| |
|
|
|
|
7 |
Coro |
7 |
Coral [S, C, T, B] |
| |
Oboe I e Violino I all' unisono, Oboe II e Violino II all' unisono, Viola, Continuo |
| |
Was Gott tut, das ist wohlgetan;
Muß ich den Kelch gleich schmecken,
Der bitter ist nach meinem Wahn,
Laß ich mich doch nicht schrecken,
Weil doch zuletzt
Ich werd ergötzt
Mit süßem Trost im Herzen;
Da weichen alle Schmerzen. |
|
Tot el que Déu fa, està ben fet;
Potser em caldrà beure el seu calze,
Serà el meu deliri tastar-ne el fel,
Tant li fa, ho farè, no m’espanta,
Puix que a la fi
Podré gaudir
Amb el cor endolcit de consol
L’esvaniment de tot el meu dol. |
| |
|
|
|
| |
Zweiter Teil |
|
2ª Part |
|
8 |
Sinfonia |
8 |
Simfonia |
| |
Tromba, Violino I/II, Viola, Continuo |
|
|
| |
|
|
|
|
9 |
Recitativo A |
9 |
Recitatiu [Contralt] |
| |
Violino I/II, Viola, Continuo |
|
|
| |
Nur eines kränkt
Ein christliches Gemüte:
Wenn es an seines Geistes Armut denkt.
Es gläubt zwar Gottes Güte,
Die alles neu erschafft;
Doch mangelt ihm die Kraft,
Dem überirdschen Leben
Das Wachstum und die Frucht zu geben. |
|
Només hi ha una cosa
Que l’ànima del cristià contorba:
Adonar-se de la poquesa del seu esperit.
És cert que creu en la bondat de Déu,
Que totes les coses renova;
Però li manca l’empenta,
Per donar els seus fruits i rendiments
En profit de la vida eterna. |
| |
|
|
|
|
10 |
Aria A |
10 |
Ària [Contralt] |
| |
Violino solo, Continuo |
|
|
| |
Jesus macht mich geistlich reich.
Kann ich seinen Geist empfangen,
Will ich weiter nichts verlangen;
Denn mein Leben wächst zugleich.
Jesus macht mich geistlich reich. |
|
Jesús m’enriqueix l’esperit.
Si jo pogués abastar la seva essència,
No em mancaria res més;
Amb ell ensems creixeria ma existència.
Jesús m’enriqueix l’esperit. |
| |
|
|
|
|
11 |
Recitativo B |
11 |
Recitatiu [Baix] |
| |
Continuo |
|
|
| |
Wer nur in Jesu bleibt,
Die Selbstverleugnung treibt,
Dass er in Gottes Liebe
Sich gläubig übe,
Hat, wenn das Irdische verschwunden,
Sich selbst und Gott gefunden. |
|
El qui sols reposa en Jesús,
El qui es nega a si mateix,
I practica la seva Fe
Per l’amor de Déu,
Quan els bens de la terra s’esvaneixin,
Trobarà Déu i es trobarà ell mateix. |
| |
|
|
|
|
12 |
Aria B |
12 |
Ària [Baix] |
| |
Tromba, Violino I/II, Viola, Continuo |
|
|
| |
Mein Herze glaubt und liebt.
Denn Jesu süße Flammen,
Aus den' die meinen stammen,
Gehn über mich zusammen,
Weil er sich mir ergibt. |
|
El meu cor estima i creu.
Les flames de Jesús tan dolces,
Fan les meves ardoroses,
I així s’ablamen alhora,
Quan Ell esdevé tot meu. |
| |
|
|
|
|
13 |
Recitativo T |
13 |
Recitatiu [Tenor] |
| |
Continuo |
|
|
| |
O Armut, der kein Reichtum gleicht!
Wenn aus dem Herzen
Die ganze Welt entweicht
Und Jesus nur allein regiert.
So wird ein Christ zu Gott geführt!
Gib, Gott, dass wir es nicht verscherzen! |
|
O pobresa, vals més que cap tresor!
Perquè quan aquest cos meu
Es desfaci d’aquest món
I resti el poder de Jesús només
Tot cristià es trobarà amb Déu!
Fes que no hi arribem tard, Senyor! |
| |
|
|
|
|
14 |
Coro |
14 |
Coral [S, C, T, B] |
| |
Oboe I e Violino I all' unisono, Oboe II e Violino II all' unisono, Viola, Continuo |
| |
Was Gott tut, das ist wohlgetan,
Dabei will ich verbleiben.
Es mag mich auf die rauhe Bahn
Not, Tod und Elend treiben;
So wird Gott mich
Ganz väterlich
In seinen Armen halten;
Drum lass ich ihn nur walten. |
|
Tot el què Déu fa, està ben fet,
És per això que en ell romanc,
Tal volta faci un camí rost
Amb penes, infortuni i mort;
Però, sé que Déu
M’acollirà prop seu
Amb clemència i amor paternal
Així doncs, ho deixo a les seves mans. |
| |
|
|
|
|
-- |
Traducció al català d’Antoni Sàbat i Aguilera |
|
Contributed by Antoni Sàbat i Aguilera (March 2009) |
|
Cantata BWV 75 : Complete Recordings | Recordings of Individual Movements | Discussions: Part 1 | Part 2
German Text | Translations: Catalan-1 | Dutch-4 | English-1 | English-3 | English-6 | French-1 | French-4 | French-6 | Hebrew-1 | Hungarian-1 | Indonesian | Italian-2 | Russian-1 | Spanish-3
Chorale Text: Was Gott tut, das ist wohlgetan |
|
Catalan Translations : Sorted by BWV Number | Sorted by Title | Sorted by Event |